Parapent a Coll de Rates.

Pont:

Pont:

Cognom d'origen català, que en la reconquesta passà a Mallorca. El cognom arribà a Tàrbena en el 1624 de la ma de Miquel Pont Tous, nascut a Manacor en el 1600; casat a Laguar el 16 d'agost de 1621 amb Antonia Caselles Torrens, nascuda a Artà en el 1606. Tingueren un fill, nascut a Tàrbena el 4 de desembre de 1624, de nom Miquel Benet. Actualment aquest llinatge existeix a Castellolí, Celrà, Barcelona, Igualada, Valls, Aranyó, Pla de Cabra, València, Albaida, Altea, Vilajoiosa, Mallorca., Menorca, etc. Hi ha la variant purament gràfica Pon, existent a Barcelona, Almenar, Aristot, Verdú, etc.

Ètim del llatí ponte*, amb el mateix significat.

Escut d'armes:

Sobre un camp de gules un pont de plata.

Els noms àrabs començats per beni i bina (II):

Benigebell, Benixebel o Benicebel:
Antic lloc de Tàrbena documentat al 1445, és un dels que dona origen al l’actual casc urbà, possiblement l’actual barri de la Placeta Vella. Asín Palacios, basant se en la forma Benicebel, el fa vindre del nom tribal /Sibil/, mentre que Espalza i Rubiera Mata l’edintefiquem com a /sabbala/ “font publica” o /sabala/ “corrent d’aigua”. També és possible que fora /za’bal/, “escurço”. Ara bé si agafem la forma Benigebell o Benixebel sona al orònim /gebel/ “muntanya” podria fer referència a sa Muntanyeta.

Benixam:
fonteta i basa situada en el camí vell de Sacos. Possiblement aquesta font estiguera situada en les terres que li corresponien a Miquel Benajam, en el 1616.cap la possibilitat que es tractarà del nom de tribu /Jama a/.

Bijouca o Bijauca:
Partida rural i antic caseriu d’origen romà. Podria tractar-se de l’orònim /juw-wa/ /vall” o del nom propi /Ya`qub/ “Jacob”.

Beniximiel o Benissimiel:
Gaspar Escolano situa a la baronia de Callosa els llocs de Beniximiel i Taberna, possiblement es tracte d’una errada, de les moltes que va cometre. No obstant Orozco Sánchez el documenta sota la forma Benissimiel. De ser certa l’existencia d’un lloc anomenat així estaríem davant del malnom /zimal/ “cameller” o /simal/ “esquerra”.

Binareal:
Partida que dona nom a una part del riu de Sacos, Barranc de Binareal. En aquet cas sembla que estem davant de la forma /bina/ “penya” acompanyada per el mot /riyat/ horta; pel que seria “penya de l’ horta” (vegeu el mot Tàrbena).

Binitanja:
Sota aquest nom apareix un despoblat de Tàrbena, possiblement siga un dels que dona origen a l’actual casc urbà; de ser així podria tractar-se d’un segon nom del barri del Llogaret, que de sempre hi ha agut dos el de Dalt i el de Baix. Asín Palacios la identificat amb el nom tribal /Tanga/ “Tànger”.

Binortell:
Partida font i bassa, prop de Benissalim. Amb que el primer element siga “beni” sembla que estem davant d’un mot català “ortell” és una grafia d’hortell “hort menut”. Com a topònim el trobem a Carlit (La Cerdanya francesa)

Birlam:
Antic lloc de la Val de Tàrbena, és un dels barris que formava el Poble Dalt, en el encreuament de la carretera de Castells. podria tractar-se de l’àrab /al-bir lihm/ “el pou tranquil” o “manso”.

Els noms àrabs començats per beni i bina (I):

Els noms àrabs començats per beni i bina (I):

Sabut és, que els noms que comencen per “beni” solen ser d’etimologia àrab. sabut és, també, que es tracta d’una variant de /ibn/ que ve a significar “fill de”, o del seu plural /bani/, per tant “fills de”. Ara bé, a l’antic al-Andalús hi ha documentades altres formes dialectals: /ábn/, /abín/, /ab[a]n/, /ban/, /bin/; així com el seu femení /bint/ i les variants dialectals d’/íbnat/ i /ibant/. així tenim que topònims començats per: ben, bena, bini, bin, i fins i tots alguns vani i vina, deuen la seva etimologia al substantiu àrab /ibn/ i a les seves variants. Ara bé, sembla que no tots els noms que comencen així tinguen un significat familiar. Es dona la casualitat que el dialecte àrab del Sharq al-Andalus havia el substantiu /bina/ amb un significat que no és clànic, sinó d’oronímia, i que va a significar “penya”.

Beniflà, actualment Beniplà:

Antic lloc habitat de la Vall de Tàrbena, documentat en el 1445. Aquet lloc estaria situat en algun lloc de l’actual partida rural de Beniplà, cap la possibilitat que les restes dels corrals del Serral siguen les que queden d’aquet poblat. La seva etimologia és clarament àrab, ara bé, la segon part del mot “flà” dona pas a diferents interpretacions, així tenim que Asín Palacios l’identifica en el nom familiar /Fallah/, forma que trobem a Iraq. Carme Barceló, per la seva part, l’identifica amb el clan dels /Ifrán/ assentats a Jaén al 1.010. També cap la possibilitat que es tracte d’/aflah/ veu que ve a significar “pròsper”.

Benissalim:
Partida, font i bassa, el nom de la qual ve del lloc de Ràfol de Benissalim, del qual parlaré en altra ocasió. Estem clarament davant de l’àrab /salam/ o de les seves variants /sallam/ i /salim/ amb el significat de “pau”.

Benitalfà o Benitalha:

Antic lloc de Tàrbena, documentat en el 1445, és un dels que dona origen a l’actual casca urbà, possiblement en l’actual barri del Llogaret. També es troba sota la forma de Benitafal i Benitallis. Asin Palacios el fa vindre del nom tribal /Thial/, sota la forma "Tahal" la trobem a la provincia de Granada i Turquia, al Marroc amb la forma /Tahala/. Epalza i Rubiera, arrepleguen el toponim amb la forma de Benitalmal i l’identifiquen amb /tal l-ma/ “ els de l’altura de l’aigua”.

Pujada al Puig Campana.