Gambosí
:
Una
nit d'hivern, freda i ventosa, hi érem tota la família vora el foc,
com totes les nits d'hivern. Esbufegava un fort vent. Aleshores mon
pare digué;-” Bona nit per caçar gambosins”. Aquesta frase,
l'havia escoltat al llarg de la meva vida totes les nits que hi
bufava el vent. Mai no l'hi havia donat importància. Però vet aquí
que aquella nit se'n despertà la curiositat i li vaig dir al pare
que volia veure un gambosí. Sabia que era un animal que vivia dalt a
la pallissa i que xiulava les nits de fort vent.
Pujàrem
tots dos a la pallissa. Ell davant, jo darrere amb una mica de por.
Allà per totes bandes s'escoltava el xiulit dels gambosins. Vaig
buscar darrere el munto de palla, sota una albarda vella i altres
estris abandonats que havia per allà, entre el canyís i les teules
i pels forats de la paret. La recerca fou infructuosa. Decebut vaig
tornar a la vora del foc. Aquella nit vaig descobrir que mai més
veuria un gambosí.
El
Gambosí és una mena d'insecte, o animal diminut, imaginari, el qual
al bufar crea el soroll del vent. És clar, per això als xiquets
se'ls diu que el millor moment per a caçar-los és quant el vent
bufa fort. A Tàrbena, aquesta creença la dugueren els pobladors
mallorquins. A Mallorca, els cacen sota els arbres amb un garbell al
cap per agafar-los quant cauen. A Tortosa, en canvi, ho fan en els
forats dels màrgens i acompanyats d'un sac.
Etimològicament
es podria relacionar amb el francès antic “gabuser”
que significa “enganyar” i amb l'occità “gabuzo”
“engany” (DCVB).
2 comentaris:
Una mica el que a Andorra en diem caçar el tamarro malgrat que no té res a veure amb el vent ni amb insectes, però també és un engany. Normalment en surts ben remullat.
Bon dia gambosí. Un gran mot i un gran record. Emotiu i tot.
Occità.
Publica un comentari a l'entrada